Reflexió sobre la modificació de la Llei 16/1991 i la figura del Cap de la Policia Local El 2021 es va modificar la Llei 16/1991 de coordinació de les policies locals, concretament l’article 26.2, eliminant l’obligació que el cap del cos pertanyi, com a mínim, a l’escala executiva. Aquesta modificació ha generat preocupació dins del sector policial, especialment per les conseqüències que implica per a la professionalització i eficàcia del sistema de seguretat pública local. 1. Antecedents i objectius originals de la Llei La Llei 16/1991 tenia com a propòsit establir un marc normatiu per a les policies locals, fomentant la seva homologació tècnica i funcional dins un sistema de seguretat modern i coordinat amb la Policia Autonòmica. Aquesta llei respectava l’autonomia municipal i establia una estructura jeràrquica que exigia al cap del cos una formació i titulació específiques (escala executiva - grup A2), segons els criteris acadèmics europeus (ECTS). El cap del cos assumia funcions estratègiques, de gestió i de suport tècnic a l’alcalde, segons l’article 27 de la llei. 2. Incompliments històrics Trenta anys des de l'entrada en vigor de la llei i, tot tenint una moratòria de deu anys per tal d'adaptar els títols acadèmics i obtenir que en cada policia, el cap de la mateixa formés part de l'escala executiva, la solució ha estat modificar la llei a requeriment (presumeixo) d’administracions locals mitjanes i petites. No es tracta de fer una crítica puntual, també és cert que hi ha altres previsions de la mateixa llei que no s'han desplegat, i només posarem en relleu algunes que ens permeten comprendre l'estat actual de la seguretat: 1. També fa trenta anys que hauríem de tenir un pla de carrera professional, la llei en l'article 33 requereix a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) per a l'elaboració d'un pla de carrera professional, pla que ha estat reclamat pels professionals de la Policia Local des de fa molts anys. 2. L'article 25 de la Llei estableix que: "El Departament de Governació ha d'establir per reglament, amb l'informe previ de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals, els criteris per a determinar la categoria i el nombre dels càrrecs de comandament que, en funció del nombre d'agents o d'habitants o de les característiques del municipi, han d'integrar les plantilles corresponents de les policies locals, atenint-se en tot cas al qual disposa l'apartat”. 3. És obvi que això no s'ha fet, no només no s'ha regulat respecte al tema, per tal de regularitzar les policies existents en l'origen de la norma, sinó que s'han creat noves policies (autoritzades pel Departament d’Interior) sense complir els requisits establerts per la norma respecte a la figura del Cap del Cos. Aquestes mancances han contribuït a la desarticulació parcial del sistema. 3. Conseqüències de la modificació La modificació desvirtua el model original i trenca la coherència estructural del sistema. El cap del cos pot ara ser nomenat sense acreditar formació específica, tot i mantenir responsabilitats tècniques i estratègiques. Això afecta especialment les policies mitjanes i petites (80% del total), genera desigualtats, debilita la direcció tècnica i redueix l’eficàcia operativa. Es posa en dubte que aquesta decisió respongui a l’interès general i es critica que no s’hagi aprofitat per reformar globalment el sistema. Aquesta relaxació normativa ha provocat la desaparició de places de l’escala executiva, un augment de les comissions de servei i una gestió ineficient de recursos humans. 4. Requisits per accedir a la categoria d’Inspector S’evidencia que les exigències per accedir a l’escala executiva (com la d’inspector) són altes, incloent-hi proves de coneixement, psicotècniques, mèdiques, de llengua catalana i presentació d’un projecte de gestió. Aquesta formació es considera imprescindible per afrontar les responsabilitats del càrrec. 5. Altres qüestions i riscos associats El canvi s’ha fet sense adaptar altres normes ni redefinir el model policial. Es generen riscos de pèrdua d’autonomia professional, de neutralitat política i de qualitat del servei públic. Què podem fer davant de la fragilitat jurídica del cap de cos quan no té plaça consolidada i el perill d’interferències polítiques? 6. Conclusions Defensem que per construir un sistema de seguretat robust, cal la confiança de les institucions en els professionals i una participació activa de tots els actors, especialment les administracions locals i les policies. Ho diem cada vegada, però és que creiem fermament que ha de ser així o el sistema continuarà debilitant-se i, en conseqüència, desprotegint tant a treballadors com a la ciutadania. La figura del cap del cos necessita ser revisada dins d’una futura llei de sistema que abordi integralment el model de seguretat a Catalunya.