L’acord recent entre PP, PSOE i Junts per reactivar la llei de multireincidència torna a posar al centre del debat la necessitat d’afrontar els delictes reiterats no només des de la resposta penal, sinó també des de la prevenció efectiva sobre el terreny.
La prevenció situacional del delicte, àmpliament reconeguda en l’àmbit criminològic, recorda que els delictes apareixen quan coincideixen tres factors: un delinqüent motivat, un objectiu adequat i l’absència d’un guardià capaç. Per tant, actuar sobre l’entorn immediat és clau.
PREVENCIÓ, PREVENCIÓ i PREVENCIÓ
Prevenir vol dir aplicar mesures que dificultin, dissuadeixin i redueixin el benefici del delicte. Això es concreta en cinc principis fonamentals de la prevenció situacional:
1. Augmentar l’esforç per delinquir: barreres físiques, tancaments, control d’accessos, disseny urbà segur.
2. Augmentar el risc de ser descobert: vigilància natural, bona il·luminació, presència policial i tecnologia.
3. Reduir les recompenses del delicte: inhabilitar productes robats, marcatge de propietats, reducció d’objectius atractius.
4. Reduir provocacions: espais ordenats, gestió de conflictes, control de conductes que generen tensió o oportunitats.
5. Eliminar excuses: senyalització clara, normes visibles i entorns que deixen poc marge a la interpretació.
Aquestes tècniques ja s’apliquen en estacions de tren, zones comercials o parcs públics, on han demostrat reduccions importants en fets delictius.
Un espai ocupat és un espai segur
La policia, juntament amb altres actors comunitaris, és un dels principals guardians capaços. Quan un espai està ocupat, vigilat i gestionat, esdevé un entorn hostil per al delicte i per a qui pretén delinquir; en canvi, es converteix en un lloc idoni per a la convivència i la seguretat.
Mentre el debat legislatiu continua, des de SICPOL recordem que la seguretat no depèn només de l’enduriment penal. La clau real és prevenir, i això es fa des del carrer, des dels espais públics i des d’una planificació intel·ligent del territori.