Reflexió sobre la modificació de la Llei 16/1991 i la figura del Cap de la
Policia Local El 2021 es va modificar la Llei 16/1991 de coordinació de les
policies locals, concretament l’article 26.2, eliminant l’obligació que el cap
del cos pertanyi, com a mínim, a l’escala executiva. Aquesta modificació ha
generat preocupació dins del sector policial, especialment per les conseqüències
que implica per a la professionalització i eficàcia del sistema de seguretat
pública local. 1. Antecedents i objectius originals de la Llei La Llei 16/1991
tenia com a propòsit establir un marc normatiu per a les policies locals,
fomentant la seva homologació tècnica i funcional dins un sistema de seguretat
modern i coordinat amb la Policia Autonòmica. Aquesta llei respectava
l’autonomia municipal i establia una estructura jeràrquica que exigia al cap del
cos una formació i titulació específiques (escala executiva – grup A2), segons
els criteris acadèmics europeus (ECTS). El cap del cos assumia funcions
estratègiques, de gestió i de suport tècnic a l’alcalde, segons l’article 27 de
la llei. 2. Incompliments històrics Trenta anys des de l’entrada en vigor de la
llei i, tot tenint una moratòria de deu anys per tal d’adaptar els títols
acadèmics i obtenir que en cada policia, el cap de la mateixa formés part de
l’escala executiva, la solució ha estat modificar la llei a requeriment
(presumeixo) d’administracions locals mitjanes i petites. No es tracta de fer
una crítica puntual, també és cert que hi ha altres previsions de la mateixa
llei que no s’han desplegat, i només posarem en relleu algunes que ens permeten
comprendre l’estat actual de la seguretat: 1. També fa trenta anys que hauríem
de tenir un pla de carrera professional, la llei en l’article 33 requereix a
l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) per a l’elaboració d’un pla
de carrera professional, pla que ha estat reclamat pels professionals de la
Policia Local des de fa molts anys. 2. L’article 25 de la Llei estableix que:
“El Departament de Governació ha d’establir per reglament, amb l’informe previ
de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals, els criteris per a
determinar la categoria i el nombre dels càrrecs de comandament que, en funció
del nombre d’agents o d’habitants o de les característiques del municipi, han
d’integrar les plantilles corresponents de les policies locals, atenint-se en
tot cas al qual disposa l’apartat”. 3. És obvi que això no s’ha fet, no només no
s’ha regulat respecte al tema, per tal de regularitzar les policies existents en
l’origen de la norma, sinó que s’han creat noves policies (autoritzades pel
Departament d’Interior) sense complir els requisits establerts per la norma
respecte a la figura del Cap del Cos. Aquestes mancances han contribuït a la
desarticulació parcial del sistema. 3. Conseqüències de la modificació La
modificació desvirtua el model original i trenca la coherència estructural del
sistema. El cap del cos pot ara ser nomenat sense acreditar formació específica,
tot i mantenir responsabilitats tècniques i estratègiques. Això afecta
especialment les policies mitjanes i petites (80% del total), genera
desigualtats, debilita la direcció tècnica i redueix l’eficàcia operativa. Es
posa en dubte que aquesta decisió respongui a l’interès general i es critica que
no s’hagi aprofitat per reformar globalment el sistema. Aquesta relaxació
normativa ha provocat la desaparició de places de l’escala executiva, un augment
de les comissions de servei i una gestió ineficient de recursos humans. 4.
Requisits per accedir a la categoria d’Inspector S’evidencia que les exigències
per accedir a l’escala executiva (com la d’inspector) són altes, incloent-hi
proves de coneixement, psicotècniques, mèdiques, de llengua catalana i
presentació d’un projecte de gestió. Aquesta formació es considera
imprescindible per afrontar les responsabilitats del càrrec. 5. Altres qüestions
i riscos associats El canvi s’ha fet sense adaptar altres normes ni redefinir el
model policial. Es generen riscos de pèrdua d’autonomia professional, de
neutralitat política i de qualitat del servei públic. Què podem fer davant de la
fragilitat jurídica del cap de cos quan no té plaça consolidada i el perill
d’interferències polítiques? 6. Conclusions Defensem que per construir un
sistema de seguretat robust, cal la confiança de les institucions en els
professionals i una participació activa de tots els actors, especialment les
administracions locals i les policies. Ho diem cada vegada, però és que creiem
fermament que ha de ser així o el sistema continuarà debilitant-se i, en
conseqüència, desprotegint tant a treballadors com a la ciutadania. La figura
del cap del cos necessita ser revisada dins d’una futura llei de sistema que
abordi integralment el model de seguretat a Catalunya.
