Des de SICPOL i SUCPOL volem expressar la nostra consternació pel crim ocorregut al parc de la Pegaso, al barri de la Sagrera de Barcelona, on un menor de 15 anys va ser assassinat amb arma de foc. Volem traslladar el nostre condol a la família de la víctima i manifestar el nostre suport als professionals policials i d’emergències que van intervenir en uns fets d’una gravetat extrema.
La investigació correspon als Mossos d’Esquadra i seran els tribunals els qui hauran de determinar l’autoria, la motivació i totes les circumstàncies del cas. Ara bé, més enllà d’aquest fet concret, Catalunya no pot continuar abordant la violència armada com si es tractés d’una suma d’incidents desconnectats entre si.
El que veiem és un canvi qualitatiu en determinades formes de criminalitat: més presència d’armes de foc, més capacitat intimidatòria dels grups violents, més risc en l’espai públic i una banalització creixent de l’ús de la violència extrema. Quan un tiroteig pot produir-se en un parc, en un carrer, en una zona residencial o en un entorn freqüentat per menors, el problema ja no afecta només els grups criminals implicats: afecta directament la seguretat de tota la ciutadania.
Des de SICPOL i SUCPOL considerem que la resposta institucional continua sent insuficientment estratègica. La Conselleria d’Interior no pot limitar-se a condemnar els fets, reforçar dispositius puntuals o anunciar actuacions reactives després de cada episodi greu. Catalunya necessita una política criminal de país, sostinguda en el temps, basada en intel·ligència policial, anàlisi prospectiva, coordinació operativa i una lectura realista de l’evolució de la delinqüència violenta.
No es tracta d’alarmar la població. Es tracta, precisament, de deixar d’infraestimar el fenomen.
La proliferació d’armes de foc, els conflictes vinculats al narcotràfic, la presència de grups juvenils violents, les dinàmiques de venjança i control territorial, i la connexió entre determinades economies criminals exigeixen una resposta molt més ambiciosa que la simple gestió de l’emergència.
Per aquest motiu, SICPOL i SUCPOL reclamem a la Conselleria d’Interior:
- L’elaboració d’una estratègia catalana específica contra la violència armada i els grups criminals violents.
- La creació d’un mapa actualitzat de risc sobre armes de foc, tirotejos, punts calents i dinàmiques territorials de criminalitat violenta.
- El reforç real de les unitats d’investigació, informació i intel·ligència policial especialitzades en crim organitzat, bandes violentes i tràfic il·lícit d’armes.
- Una coordinació efectiva i estable entre Mossos d’Esquadra, policies locals, vigilants municipals, Fiscalia, autoritat judicial i administracions municipals.
- La integració plena de les policies locals i dels vigilants municipals en les estratègies de prevenció, detecció i contenció d’aquests fenòmens, especialment en aquells municipis i barris on són sovint els primers operadors de seguretat que arriben al lloc dels fets.
- Més formació operativa, més recursos materials i protocols actualitzats per afrontar intervencions amb possible presència d’armes de foc.
- Una política de seguretat pública que no depengui del titular del dia, sinó d’indicadors objectius, planificació, avaluació i responsabilitat institucional.
També fem una crida expressa a tots els professionals de la seguretat pública —Mossos d’Esquadra, policies locals, vigilants municipals i la resta d’operadors de la seguretat— perquè extremin les mesures d’autoprotecció en qualsevol intervenció relacionada amb baralles, grups violents, tràfic de drogues, ocupacions conflictives, vehicles sospitosos, fugides, identificacions de risc o concentracions juvenils amb indicis de violència.
Cal reforçar la vigilància situacional, mantenir distàncies de seguretat, valorar sempre la possible presència d’armes de foc, evitar rutines operatives previsibles, prioritzar la cobertura, la coordinació entre patrulles i la transmissió immediata d’informació rellevant. La realitat criminal està canviant, i els protocols, la formació i els recursos han d’adaptar-se a aquesta nova realitat.
Catalunya disposa d’excel·lents professionals policials. El que cal és una direcció política a l’altura del risc que aquests professionals assumeixen i del dret de la ciutadania a viure en espais públics segurs.
La seguretat pública no pot funcionar només per reacció. No pot activar-se únicament quan ja hi ha una víctima mortal. No pot dependre de plans improvisats després de cada tiroteig.
Catalunya necessita menys improvisació i més estratègia; la violència armada no s’atura amb declaracions. S’atura amb intel·ligència, recursos, coordinació i decisió política.
Des de SICPOL i SUCPOL reclamem una resposta seriosa, estructural i sostinguda. Per respecte a la ciutadania, per respecte als professionals de la seguretat i per responsabilitat institucional davant d’un fenomen que Catalunya ja no pot permetre’s minimitzar.
SICPOL I SUCPOL: LA SEGURETAT NO POT ESPERAR AL PRÒXIM TIROTEIG.